Vés al contingut

Miquel Poal i Aregall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiquel Poal i Aregall
Biografia
Naixement1894 Modifica el valor a Wikidata
Sallent (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, novel·lista, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLlucieta Canyà i Martí Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 200ade44-8d81-47c1-b8a6-3be37bd36cf1 Modifica el valor a Wikidata

Miquel Poal i Aregall[1] (Sallent, Bages, 1894 - Barcelona, 4 de setembre de 1935) va ser un periodista, novel·lista i dramaturg català. Signava com a Miquel Poal-Aregall.

Biografia

[modifica]

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme. El 1915 es traslladà a Barcelona. Col·laborà a revistes com La Veu de Catalunya, Un enemic del Poble i Catalunya Teatral. També fou redactor de la revista Feminal i publicà diversos opuscles sobre el moviment feminista. El 1913 fou director del Diari de Sabadell i l'any 1918 començà a ser director de La Novel·la Teatral Catalana. Com a autor teatral publicà un gran nombre d'obres, la majoria entre el costumisme i el vodevil.[2] A partir de 1923 publicaria a La Novel·la d'Ara diverses narracions curtes.

De la seva obra Pel teu amor es va extreure la lletra de la cançó Rosó, musicada per Josep Ribas i Gabriel.

El 1930 es va casar amb Llucieta Canyà.

Obra

[modifica]
L'Amor Vigila, comèdia en dos actes de Miquel Poal i Aregall, publicada per La Novel·la Teatral Catalana l'any 1919 a Barcelona

Teatre

[modifica]
  • 1919. L'amor vigila, comèdia en dos actes. Estrenada al Teatre Romea, l'11 de gener de 1919.
  • 1919. El xicot tímid, comèdia en tres actes
  • 1919. Ànimes nues, comèdia dramàtica en un acte. Estrenada al teatre Euterpe de Sabadell, el 13 d'octubre per la Companyia Vila-Daví, Maria Vila i Pius Daví.[3] L'abril de 1920 es va representar al Teatre Romea.[4]
  • 1920. La dolça veu, comèdia en dos actes. Estrenada al teatre Romea, 13 de novembre de 1920.
  • 1922. Una dona en comandita, vodevil en tres actes. Estrenada al Teatre Espanyol, el 20 de gener de 1922.
  • 1922, 21 desembre. Pel teu amor, sainet líric en dos actes. Música de Josep Ribas.
  • La lluna de mel, comedieta en un acte
  • Paranys de l'amor, comèdia en un acte
  • La famosa condició, comèdia picaresca en tres actes
  • La cotxereta, drama realista en tres actes
  • La planeta, comèdia en un acte
  • Gelosia, comèdia en un acte
  • Casa't, Mamà!, comèdia en dos actes
  • Prometatge, comèdia en un acte
  • Si tu m'estimessis, comèdia en dos actes
  • 1933. Paranys de 'amor, comèdia en un acte
  • 1933. Els jocs de Cupidó, comèdia en dos actes. Estrenada per Ràdio Associació de Catalunya, el 18 d'octubre de 1933.
  • 1934. "La Gloriosa". Barcelona isabelina i revolucionària, obra d'ambient popular vuitcentista en deu quadres. Estrenada al Teatre Apolo, el 31 de març de 1934.
  • 1934. La taverna dels valents, comèdia popular en cinc actes. Estrenada al Teatre Apolo, el 22 de setembre de 1934.
  • 1934. Les verges caigudes, obra en tres actes, dividida en set quadres. Estrenada al Teatre Apolo de Barcelona, el 15 de desembre de 1934.
  • 1935. La desgràcia de la sort, sainet barceloní en tres actes. Estrenada al Teatre Coliseu Pompeia, el 31 de gener de 1935.

Novel·la

[modifica]
  • 1914. Gloses femenines
  • 1916. Mots plaents i desplaents
  • 1923. Ella...!!
  • 1923. Florida roja
  • 1923. Com el llops...
  • 1924. La branca morta
  • 1924. El Diable que portem dins
  • 1924. La ganyota del destí
  • 1924. La meva mort
  • 1925. Cors de dona
  • 1925. El pecat no es perdona
  • 1925. Les dones que estimem
  • 1925. La meva vida
  • 1926. Pecat d'amor
  • 1929. La mort m'ha deixat de banda
  • 1930. Les dones que he conegut

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[5]

[modifica]
  • 1933. Cançons de camí
  • 1933. Retorn a la vida humil
  • 1934. La vida humil

Referències

[modifica]
  1. Algunes fonts, com la GEC, li fan el segon cognom com Aragall
  2. «Miquel Poal i Aregall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Miquel de Poal-Aregall, Ànimes nues. Barcelona: La Novel·la Nova, 1919,
  4. «Archivo digital histórico de espectáculos». Teatro Romea, 1920. [Consulta: 14 novembre 2018].
  5. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals

Enllaços externs

[modifica]
  • Necrològica a "La Vanguardia", dijous, 05 setembre 1935, pàgina 7  PDF
  • Miquel Poal al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya